Declaración de intenciones

Este blog intenta tener cubiertos al menos dos sentidos del hipotético visitante: la vista y el oído. La vista resulta evidente y el oído se consigue haciendo clic en el título de cada entrada.
Espero que lo disfrutéis.

domingo, 23 de julio de 2006

Laura


I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu.
I Amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom,
Laura.

M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà.
A casa enmig de tants companys
o a un trist exili mar enllà
mai no ha mancat el teu alè,
Laura.

I si l'atzar et porta lluny
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels.
I en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir
hi haurà amagat sempre el teu so,
Laura.

© Lluis Llach

3 comentarios:

Angel dijo...

Mil gracias. Somos lo que recordamos y esta canción es uno de mis recuerdos.

Bliss dijo...

Una reflexión muy acertada, lo malo es cuando asimilamos recuerdos a edad y comprobamos que sólo al envejecer damos sentido a los recuerdos...

Pasapues dijo...

Concierto de despedida de Lluis Llach en zaragoza, ayer 28 de octubre.
http://pasapues.blogia.com/2006/102802-lluis-llach-en-zaragoza.php